Відео

Si! Que bonic! //*//

PERO QUÉ DICE ESTE?? ¿De qué países catalanes hablas? 😅 Pero si Cataluña es una comunidad de España ¿Dónde has sacado esa información? XD

No sabes lo que dices

Pedro, no serás tú quien se equivoca? Piénsalo e infórmate

Eres un fanático sin cura?

No tanto que Dolors Feliu y supongo que tú mismo😢

En quin món vius company? Mai ha existit aquesta Catalunya espanyola hahaha clars exemples d'això són la guerra civil catala de 1462-1472 (intent patriota català de deslliurar-se de l'increment de la influència castellana arran del Compromís de Casp); la guerra dels segadors (arran la proclamació de la república catalana de 1640 de Pau Claris); la guerra de successió espanyola (resistència patriòtica catalana per preservar les consitucions i institucions pròpies de la nova dinastia absolutista); la crisi del sexeni democràtic espanyol; els fets d'octubre de 1934; i l'actual procés. Tens raó, els catalans són un poble orgullós de la seva llibertat i identitat, i precisament per ser-ho cal donar l'esquena al projecte supremacista i imperial castellà sota el qual es regeix el que tu anomenes "Espanya".

@@angoleos99 Desde cuando somos compañeros😂. El condado de Cataluña perteneciente a la corona de Aragón se unió por matrimonio real a la corona de Castilla, restaurando la antigua unión ibérica llamada Hispania. Claro que nosotros tenemos el INH que es capaz de inventarse cualquier historia para no dormir. La historia de Cataluña no difiere con los cientos de regiones medievales europeas; según qué criterios, en Europa hay como 200 o más, “naciones”, pueblos o como se les quiera llamar. Muchas con unas historias impresionantes: Venecia, Prusia, Génova, Baviera, Roma, Escocia, Bretaña, Castilla, etc. Muchas de ellas, las que no se habían unido anteriormente por las circunstancias que fueran, lo hicieron en el siglo XIX: Alemania e Italia. Si nosotros hubiéramos estado divididos, como estas dos grandes naciones, no cabe duda de que también nos hubiéramos unido en la Península Ibérica. Somos como los matrimonios viejos que tienen goteras; pero al final somos incapaces de separarnos. El proyecto supremacista e imperial, que nunca ha existido más que en la propaganda calenturienta que te han inculcado. Sin embargo si existe supremacismo por no decir racismo en Cataluña e imperialismo en el llamado pancatalsnismo que no respeta a las comunidades vecinas!

@@papageno8115 EL teu anàlisi peca de molts errors d'incormprensió històrica dels fets esmentats. Per començar, el INH és vomitiu i acientífic. Hi ha un llibre molt interessant d'un equip d'històriadors catalans que critiquen i tomben l'argumentari de INH: ‘Pseudohistòria contra Catalunya. De l’espanyolisme a la Nova Història’. Molt recomanable. Dit això, passo a refutar-te per parts. Añadiré links de la Wikipedia -en castellà o en anglès, no et vull regalar l'excusa de la "invenció"- perquè puguis explorar tu mateix els fets. N'hem per parts: (1) Catalunya no és un comtat, és un principat. Tanmateix, això no és pas rellevant atès que la confecció dels estats medievals no es basava en la forma jurídica d'aquests, a diferència del que passa en l'actualitat que totes les comunitats polítiques reconegudes com a subjectes de dret es conformen jurídicament com un estat de dret (independentment de la naturalesa tirànica interna), a l'edat medieval la varietat de figures jurídiques que depenien de la figura del regent (regne, senyoriu, ducat, arxiducat, etc.). La configuració jurídica d'una comunitat política a l'edat medieval no pre-fixava la pretesa "estatalitat" o manca "d'estatalitat" de les comunitats polítiques. Tenim principats amb enorme grau d'autonomia, principats amb menor grau d'autonomia, senyorius independents, senyorius autònoms, etc., el gran exemple d'això és Àustria, constituït com a ducat (menor rang que un principat) i a qui ningú no va menystenir la seva pretensió com a estat independent. [Ex: es.wikipedia.org/wiki/Ducado_de_Austria]. A continuació, és molt evident que desconeixes la història de la unió dinàstica entre les corones d'Aragó i Castella. Aquesta unió és la conclusió d'una disputa per segles en què la casa de Castella va intentar dominar la Península, no com a unitat nacional, que no va existir, sinó com a pretensió imperial en què la llengua i identitat castellanes s'interpretaven com a hereves del vell estat visigòtic (tant de Tolosa com de Toledo). Raó per la qual desdenyaven la resta d'identitats peninsulars i les subsumien en les formes de ser castellanes. Durant el periode conegut com a "reconquesta", era la principal distinció entre l'expansió catalanoaragonesa, que incloïa els nous territoris com a comunitats polítiques pròpies (les illes, València, Nàpoles i Sicilia) mentre que l'expansionisme castellà reduïa al no-res les distincions identitàries i les anexionava (Sevilla, Extremadura, Múrcia, les Índies occidentals, etc.). La prova és que en l'actualitat les regions on es va expandir la Corona d'Aragó, es parla català, i les zones on es va expandir la Corona de Castella, només es parla castellà. En aquest marc, les famílies castellanes s'enfrontaven entre elles per la dominació peninsular, raó per la qual formaven aliances i matrimonis amb els diversos regnes peninsulars (Navarra, Portugal i Aragó). Quelcom similar va passar al Sacre Imperi Romanogermànic, amb la diferència que en aquest darrer no va caler cap procés genocida perquè eren parlants de la mateixa llengua malgrat les diverses variants dialectals. La Península ibèrica en l'edat mitjana mai va arribar a tenir cap mena d'unitat lingüística, tribal o ètnica. El matrimoni entre Ferran d'Aragó i Isabel de Castella beu del conflicte dinàstic entre els respectius predecessors Enric de Castella i Joan sense fe (un Trastámara menor). La raó era que una branca menor del llinatge regnant de Castella, els Trastámara, es van escindir (ara anomenats "de Antequera") amb una política de matrimonis i expansionisme autònom. Així les coses, a través d'un procés de coacció i violència que va quedar encimbellat amb el Compromís de Casp, amb la mort del darrer rei del casal de Barcelona, Martí l'Humà, els castellans van fer-se amb el control de la Corona d'Aragó. Les diferències nacionals eren tan evidents que els catalans es van revoltar en la coneguda com a Guerra Civil catalana. No obstant això, l'objectiu dels Trastámara menors era la dominació peninsular i amb un matrimoni amb una de les germanes en principi no hereves de la corona de Castella va acabar amb la unió personal, que no dinàstica, de la corona de Castella i la corona d'Aragó. Mai va haver una unió constitucional entre ambdós territoris. El regent havia de continuar jurant les constitucions de cadascun dels territoris components. Aquesta forma jurídica es coneix amb el nom de Monarquia composta. De la mateixa manera que és ridícul dir que el Sacre Imperi Romanogermànic (una altra monarquia composta) era una unitat nacional, la monarqui hispànica tampoc i això queda exemplificat amb les revoltes de 1640 de Portugal i Catalunya, amb la independència de Portugal i amb el manteniment a la força a la monarquia hispànica de Catalunya previ repartiment dels seus territoris amb França en el Tractat dels Pirineus de 1659. (2) Això em porta a respondre el segon punt amb una comparativa que denota un desconeixement molt gran de la història europea. Les unificacions alemana i italiana del segle XIX són unificacions nacionals en el sentit que essent comunitats polítiques separades, compartien llengua i identitat. Aquests factors mai s'han esdevingut a la Península Ibèrica, Castella, la nació peninsular més potent, arrogant-se el paper d'única identitat nacional peninsular, ha basat el seu expansionisme en una imposició cultural, violenta i en un genocidi cultural amb major o menor èxit de les nacions perifèriques peninsulars. Des d'Alfons X intitulant-se emperados d'Hispania, fins a els "liberals" castellans del segle XIX imposant el castellà com a única llengua, o les dictadures castellanistes del segle XX. Queda evident per la trajectòria històrica de la Península i europea, que la relació entre Castella i Catalunya ha estat un relació violenta sota una voluntat clara i manifesta al llarg de segles de dominació i assimilació. Els catalans com a poble orgullós de la nostra identitat, sempre hem sabut que la nostra pervivència nacional passa per tenir un estat propi en cada període històric corresponent: un regent autònom en la revolta del segle XV, una república independent sota protecció en el sigle XVII, o un estat de dret sobirà en l'actualitat. Portem segles i lluitarem fins aconseguir-ho!

@@angoleos99 Déjate de historias anda... Haz el favor... Más nos vale preocuparnos de contactar con Waterloo para que nos manden garrafas con agua. O desde las embajadas catalanas en el exterior... Millones invertidos en el prusés y ahora estamos como estamos... O ahora nos viene bien la solidaridad interterritorial??? "Agua al sediento" dice la Biblia. Todos buenos cristianos. El Principat se va a convertir en un erial y vosotros habláis de acontenteciemientos históricos relatados a medias y según os conviene.

Y agua... Me comentan que desde Waterloo hasta La Jonquera hay una cadena humana con garrafas de agua. El mon ens mira.